Entradas
El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...
(Continuarà)
CONTINUACIÓ:
Una altra vegada ocupat.
Una altra vegada el bloc abandonat.
Sí, es que ara tinc feina! Sóc esportista!
Però no un esportista qualsevol que corre, salta o persegueix una pilota. Jo sóc un especialista. Ara que treballo en una botiga d’esport sé la diferencia entres unes bambes de futbol convencional i unes de futbol sala. Em dona la sensació de que fins i tot entenc la “cutressa” del les bambes de basquet. Així que he aconseguit ser d’alguna manera o altre esportista i el psicòleg estarà content. Sí perquè estic baixant pes de tanta escala amunt i avall. Una botiga esportiva de 3 plantes sense ascensor ni escales mecàniques per força et converteix amb esportista.
(Continuarà...)
ESGARRAPADA 4:
Albert Pla La diferencia 2008
Nova esgarrapada elaborada escoltant el nou disc d’Albert Pla.
Aquesta esgarrapada és escrita... Es que un cantautor de Valladolid amb el qual varem coincidir al curs de gralla. M’ha demanat que li fes una lletra tipus Albert Pla... Com si fos quelcom senzill... Bé sense proposar-m’ho i escoltant el seu nou dics va aparèixer un esbós de lletra còmica i de lloança i homenatge a Albert Pla.
Angustias
El del bar ya no me fía,
ya ni el perro en mi confía,
2 o 3 o 6 cervezas,
Ay me duele la cabeza.
Y el casero va y me hecha
Sino hay siembra no hay cosecha…
Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…
Hago cola al Mercadona
Pa comer algo de sobras
Y me encuentro en un cajero
Ay todo lleno de agujeros.
Dos chavales me atropellan
Au! fue mi onomatopeya…
Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…
Caritas me da cobijo
con Angustias yo me fijo
y nunca mas duermo solito
ay que bien y calentito
empecé a buscar trabajo
pero solo encontré atajos.
Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…
El calvo de la once me sonrió
Entonces unos millones a mi me tocó
Y con techo llegó la cama
Ay Angustias como me ama
Como me coge y como me abraza
Hasta quedarse muy embarazada.
Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…
9 meses ya pasaron
2500 fueron pal saco
Y llegó, el bonito Salvador…
martes, 2 de diciembre de 2008
lunes, 17 de noviembre de 2008
Mare vull ser esportista (ESGARRAPADA 3)
Total que deixava d’escriure i dibuixava laberints esquizofrènics. La tercera esgarrapada, però, va fracassar i les meves mans en comptes de dibuixar agafaven sang per escriure la reflexió sobre el que m’està passant:
Insubordinació.
Aquesta és una parodia en directe plena d’espectacle per a petites feres misericordioses. La meva vida és purament un teatre. En aquest teatre apareix un alcohòlic, un sant, un drogoaddicte, un policia, un lladre, una puta, una princesa, la mare, el pare, l’esperit sant, i la carnissera de sota casa. L’obra de teatre en sí té una durada aproximada de memòria. Quan ningú recordi el protagonista secundari s’haurà fos en el no res i donarà vida a un altre secundari en una obra de teatre real. Amb el seu públic i el seu teló que ell mateix pujarà i baixarà en cada actuació. Un guió escrit per un ideòleg que es deixa emportar, com el filòsof que es follava els menors dient que els il•lustrava. O el psicòleg que plorava a plena consulta. O la gata que bordava i el gos que menjava patates braves.
Què m’està passant?
El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...
(Continuarà)
Propaganda o Agenda:
Insubordinació.
Aquesta és una parodia en directe plena d’espectacle per a petites feres misericordioses. La meva vida és purament un teatre. En aquest teatre apareix un alcohòlic, un sant, un drogoaddicte, un policia, un lladre, una puta, una princesa, la mare, el pare, l’esperit sant, i la carnissera de sota casa. L’obra de teatre en sí té una durada aproximada de memòria. Quan ningú recordi el protagonista secundari s’haurà fos en el no res i donarà vida a un altre secundari en una obra de teatre real. Amb el seu públic i el seu teló que ell mateix pujarà i baixarà en cada actuació. Un guió escrit per un ideòleg que es deixa emportar, com el filòsof que es follava els menors dient que els il•lustrava. O el psicòleg que plorava a plena consulta. O la gata que bordava i el gos que menjava patates braves.
Què m’està passant?
El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...
(Continuarà)
Propaganda o Agenda:
martes, 11 de noviembre de 2008
domingo, 9 de noviembre de 2008
Manifestacions pictòriques… (Mare mai he volgut ser pintor, ni se’m dona bé, però d’alguna manera he hagut de perdre el temps aquests últims dies)
Algú que funciona per dèries i motivacions no és constant amb les coses… Escriure un bloc diari? Sí, però només quan el cos demana als dits que toquin el piano. Un teclat de sentiments, entre els quals sempre es troba l’amor i la ràbia. Sempre de manera separada, ja que quan s’uneixen són mortals. Porto temps sense ser un músic mediocre que forma melodies per la xarxa. Us preguntareu per què? O simplement ja haureu abandonat la paciència de connectar-vos a un bloc buit. Però el teclat havia desaparegut i a les mans sortien puntes de colors que demanaven esgarrapar llibretes.
Tranquils hi ha esgarrapades per donar i per vendre, moltes no tenen mèrit, cap té nom. Ja que no sou capaços de decidir-vos ni per donar-me un nom. Dos vots no faran que em digui Guillem. Creieu que sereu capaços de decidir en moments més importants que aquest?
Per cada esgarrapada que ofereixi vull un nom a comentaris. Perquè tot i que un nom només sigui quelcom per posar a les necrològiques necessito saber més de mi mateix.
ESGARRAPADA 1: Petites desgracies pictòriques
Firmat: encara no tinc nom
Esgarrapades musicals: Com no... Esgarrapada és el 1r disc de Mazoni. D'ells "No tinc temps":
Intentaré proposar concerts abans de que aquests succeixin així que en comptes de dir que divendres 7 de novembre hi ha guillamino al forat del pany us deixo un flayer que no estigui caducat:
Tranquils hi ha esgarrapades per donar i per vendre, moltes no tenen mèrit, cap té nom. Ja que no sou capaços de decidir-vos ni per donar-me un nom. Dos vots no faran que em digui Guillem. Creieu que sereu capaços de decidir en moments més importants que aquest?
Per cada esgarrapada que ofereixi vull un nom a comentaris. Perquè tot i que un nom només sigui quelcom per posar a les necrològiques necessito saber més de mi mateix.
ESGARRAPADA 1: Petites desgracies pictòriques
Firmat: encara no tinc nom
Esgarrapades musicals: Com no... Esgarrapada és el 1r disc de Mazoni. D'ells "No tinc temps":
Intentaré proposar concerts abans de que aquests succeixin així que en comptes de dir que divendres 7 de novembre hi ha guillamino al forat del pany us deixo un flayer que no estigui caducat:
viernes, 31 de octubre de 2008
Mare vull ser una castanya mata carbasses !
Aquesta nit ens hem de disfressar per que és haloween....
Patètic no? Un periodista exclamava que les eleccions a EEUU eren les eleccions a president del món. Mentre bevia coca-cola i menjava hamburgueses llogava pel•lícules de terror per passar una bella nit de terror. Les discoteques de la comarca demanen accedir a la sala terrorífica per si sola vestit de bruixa, fantasma o nena del exorcista.
Una alternativa: CASTANYADA ROCK 2008
-Strombers, La Gossa Sorda, Camarada Kalasnikov i Insershow:
Patètic no? Un periodista exclamava que les eleccions a EEUU eren les eleccions a president del món. Mentre bevia coca-cola i menjava hamburgueses llogava pel•lícules de terror per passar una bella nit de terror. Les discoteques de la comarca demanen accedir a la sala terrorífica per si sola vestit de bruixa, fantasma o nena del exorcista.
Una alternativa: CASTANYADA ROCK 2008
-Strombers, La Gossa Sorda, Camarada Kalasnikov i Insershow:
miércoles, 29 de octubre de 2008
No vull ser megalòman narcisista (2)
Fa dies que no escric... No vull donar plaers artístics al notes del narrador. Algú que per escriure de ell mateix m’utilitza a mi. Un pobre desesperat que intenta trobar respostes. Ara busco respostes a la definició de megalòman narcisista que em va adjudicar aquell psicòleg de pamflet. Crec que el meu cas té relació amb el cas del comediant nord americà Andy Kaufam una persona que adquireix molts rols i personatges ficticis en tota una vida. Cadascú el coneix a la seva manera i el públic de la seva vida l’arriba a odiar, estimar i arriba a sentir llàstima per ell. Ho aconsegueix i aquest és el seu gran paper. La seva vida és la d’un actor que confonen amb un boig, un humorista, un masclista, un heroi, però sempre és un actor. Us recomano una pel•lícula basada amb la seva vida “Man on the moon”. Protagonitzada per Jim Carrey del director Milos Forman. Una brillant pel•lícula que podeu veure online aquí mateix:
(El servidor no et deixa veure el video sencer soluciona el rpoblema aqui o espera 120 minuts quan aquest t'ho digui: veient el video amb dues parts)
Escriuré més sovint si m’ho permeten les meves reflexions pictòriques amb les quals plasmo aquests dies de silenci. Un silenci que serveix per adonar-me de que potser sempre he tingut un nom, però ningú m’ha cridat mai.
Vull ser la hora que hem guanyat i malgastat aquest dissabte, I AVIAT VOLDRÉ SER UNA CASTANYA....
(El servidor no et deixa veure el video sencer soluciona el rpoblema aqui o espera 120 minuts quan aquest t'ho digui: veient el video amb dues parts)
Escriuré més sovint si m’ho permeten les meves reflexions pictòriques amb les quals plasmo aquests dies de silenci. Un silenci que serveix per adonar-me de que potser sempre he tingut un nom, però ningú m’ha cridat mai.
Vull ser la hora que hem guanyat i malgastat aquest dissabte, I AVIAT VOLDRÉ SER UNA CASTANYA....
martes, 21 de octubre de 2008
NARRANT: RESULTATS ENQUESTES! TRIA-LI UN NOM!
Narrant: Perdó... Vaig dir que no apareixeria però no voldria que un simple bloc se’m escapés de les mans. M’han trucat varies amigues dient-me que era un fill de puta. No es creuen que la història sigui un invent diuen que sóc jo perquè també vaig al psicòleg... I qui no? Collons que estem al segle de la psicosis.
Ja tenim el resultat de les enquestes: El nostre personatges és un mascle de la Vegueria Penedès que té entre 20 i 25 anys. I ara direu que com jo.. però si s’assembla mi només és perquè et rallis al llegir aquest bloc i no vulguis tornar a entrar. A més jo no sóc bisexual (diria) i el protagonista sí. Ens assemblem amb el verd dels ulls i no sé si té un cosí collonut però jo sí. Gràcies pel comentari.
Per cert estic en deute amb gent que dona suport al bloc. Com la penedesfera o els confosos.
Utilitzeu la possibilitat d’escriure comentaris per PROPOSAR NOMS PEL NOSTRE PROTAGONISTA! Només cal que escriguis el nom que desitgis!
Una mica de música perquè sí:
Naraina... Com descriure Naraina... a sí... a la caràtula apareix una cita interessant:
“ Existen unas (historias) tomadas de la realidad y procesadas por la inspiración, mientras otras nacen de un instante de inspiración y se convierten en realidad al ser contadas. Y hay historias secretas que permanecen ocultas en las sombras de la memoria (...)”
Varen estar al forat del pany el 10 d’octubre. Més temes seus a www.naraina.org !
Pròxims concerts Forat del Pany: Guillamino, Oscar Briz, Pepet i Marieta! (consulta web)
Ja tenim el resultat de les enquestes: El nostre personatges és un mascle de la Vegueria Penedès que té entre 20 i 25 anys. I ara direu que com jo.. però si s’assembla mi només és perquè et rallis al llegir aquest bloc i no vulguis tornar a entrar. A més jo no sóc bisexual (diria) i el protagonista sí. Ens assemblem amb el verd dels ulls i no sé si té un cosí collonut però jo sí. Gràcies pel comentari.
Per cert estic en deute amb gent que dona suport al bloc. Com la penedesfera o els confosos.
Utilitzeu la possibilitat d’escriure comentaris per PROPOSAR NOMS PEL NOSTRE PROTAGONISTA! Només cal que escriguis el nom que desitgis!
Una mica de música perquè sí:
Naraina... Com descriure Naraina... a sí... a la caràtula apareix una cita interessant:
“ Existen unas (historias) tomadas de la realidad y procesadas por la inspiración, mientras otras nacen de un instante de inspiración y se convierten en realidad al ser contadas. Y hay historias secretas que permanecen ocultas en las sombras de la memoria (...)”
Varen estar al forat del pany el 10 d’octubre. Més temes seus a www.naraina.org !
Pròxims concerts Forat del Pany: Guillamino, Oscar Briz, Pepet i Marieta! (consulta web)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)