Mare vull ser...

Mare vull ser esportista (2), Mare vull ser dependenta (1), (esgarrapada 4)

2008-12-02T09:35:00.000-08:00

El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...

(Continuarà)

CONTINUACIÓ:

Una altra vegada ocupat.
Una altra vegada el bloc abandonat.
Sí, es que ara tinc feina! Sóc esportista!

Però no un esportista qualsevol que corre, salta o persegueix una pilota. Jo sóc un especialista. Ara que treballo en una botiga d’esport sé la diferencia entres unes bambes de futbol convencional i unes de futbol sala. Em dona la sensació de que fins i tot entenc la “cutressa” del les bambes de basquet. Així que he aconseguit ser d’alguna manera o altre esportista i el psicòleg estarà content. Sí perquè estic baixant pes de tanta escala amunt i avall. Una botiga esportiva de 3 plantes sense ascensor ni escales mecàniques per força et converteix amb esportista.

(Continuarà...)

ESGARRAPADA 4:

Albert Pla La diferencia 2008

Nova esgarrapada elaborada escoltant el nou disc d’Albert Pla.

Aquesta esgarrapada és escrita... Es que un cantautor de Valladolid amb el qual varem coincidir al curs de gralla. M’ha demanat que li fes una lletra tipus Albert Pla... Com si fos quelcom senzill... Bé sense proposar-m’ho i escoltant el seu nou dics va aparèixer un esbós de lletra còmica i de lloança i homenatge a Albert Pla.

Angustias

El del bar ya no me fía,
ya ni el perro en mi confía,
2 o 3 o 6 cervezas,
Ay me duele la cabeza.
Y el casero va y me hecha
Sino hay siembra no hay cosecha…

Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…

Hago cola al Mercadona
Pa comer algo de sobras
Y me encuentro en un cajero
Ay todo lleno de agujeros.
Dos chavales me atropellan
Au! fue mi onomatopeya…

Es Soledad quien me acompaña
Y Dolores quien me salva
Rosa solo me repara,
Paz conmigo ya no canta…

Caritas me da cobijo
con Angustias yo me fijo
y nunca mas duermo solito
ay que bien y calentito
empecé a buscar trabajo
pero solo encontré atajos.

Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…

El calvo de la once me sonrió
Entonces unos millones a mi me tocó
Y con techo llegó la cama
Ay Angustias como me ama
Como me coge y como me abraza
Hasta quedarse muy embarazada.

Es Angustias quien me acompaña
Y Angustias quien me salva,
Angustias a mi me repara,
Y Angustias conmigo canta…

9 meses ya pasaron
2500 fueron pal saco
Y llegó, el bonito Salvador…

Mare vull ser esportista (ESGARRAPADA 3)

2008-11-17T15:20:00.000-08:00

Total que deixava d’escriure i dibuixava laberints esquizofrènics. La tercera esgarrapada, però, va fracassar i les meves mans en comptes de dibuixar agafaven sang per escriure la reflexió sobre el que m’està passant:

Insubordinació.

Aquesta és una parodia en directe plena d’espectacle per a petites feres misericordioses. La meva vida és purament un teatre. En aquest teatre apareix un alcohòlic, un sant, un drogoaddicte, un policia, un lladre, una puta, una princesa, la mare, el pare, l’esperit sant, i la carnissera de sota casa. L’obra de teatre en sí té una durada aproximada de memòria. Quan ningú recordi el protagonista secundari s’haurà fos en el no res i donarà vida a un altre secundari en una obra de teatre real. Amb el seu públic i el seu teló que ell mateix pujarà i baixarà en cada actuació. Un guió escrit per un ideòleg que es deixa emportar, com el filòsof que es follava els menors dient que els il•lustrava. O el psicòleg que plorava a plena consulta. O la gata que bordava i el gos que menjava patates braves.

Què m’està passant?

El metge m’ha dit que tinc obesitat i que hauria de fer esport, passejant per la rambla he trobat un cartell en una botiga d’esports.. ES BUSCA DEPENDENTA. De seguida he pensat que tot i que busquessin noia jo era ideal per la tasca i seria l’única manera d’estar a prop de l’esport...

(Continuarà)

Propaganda o Agenda:

Esgarrapada 2

2008-11-11T12:52:00.000-08:00

Perdent el temps... Insultant les belles arts...

Manifestacions pictòriques… (Mare mai he volgut ser pintor, ni se’m dona bé, però d’alguna manera he hagut de perdre el temps aquests últims dies)

2008-11-09T14:19:00.000-08:00

Algú que funciona per dèries i motivacions no és constant amb les coses… Escriure un bloc diari? Sí, però només quan el cos demana als dits que toquin el piano. Un teclat de sentiments, entre els quals sempre es troba l’amor i la ràbia. Sempre de manera separada, ja que quan s’uneixen són mortals. Porto temps sense ser un músic mediocre que forma melodies per la xarxa. Us preguntareu per què? O simplement ja haureu abandonat la paciència de connectar-vos a un bloc buit. Però el teclat havia desaparegut i a les mans sortien puntes de colors que demanaven esgarrapar llibretes.
Tranquils hi ha esgarrapades per donar i per vendre, moltes no tenen mèrit, cap té nom. Ja que no sou capaços de decidir-vos ni per donar-me un nom. Dos vots no faran que em digui Guillem. Creieu que sereu capaços de decidir en moments més importants que aquest?

Per cada esgarrapada que ofereixi vull un nom a comentaris. Perquè tot i que un nom només sigui quelcom per posar a les necrològiques necessito saber més de mi mateix.

ESGARRAPADA 1: Petites desgracies pictòriques

Firmat: encara no tinc nom

Esgarrapades musicals: Com no... Esgarrapada és el 1r disc de Mazoni. D'ells "No tinc temps":

Intentaré proposar concerts abans de que aquests succeixin així que en comptes de dir que divendres 7 de novembre hi ha guillamino al forat del pany us deixo un flayer que no estigui caducat:

Mare vull ser una castanya mata carbasses !

2008-10-31T07:56:00.000-07:00

Aquesta nit ens hem de disfressar per que és haloween....
Patètic no? Un periodista exclamava que les eleccions a EEUU eren les eleccions a president del món. Mentre bevia coca-cola i menjava hamburgueses llogava pel•lícules de terror per passar una bella nit de terror. Les discoteques de la comarca demanen accedir a la sala terrorífica per si sola vestit de bruixa, fantasma o nena del exorcista.

Una alternativa: CASTANYADA ROCK 2008

-Strombers, La Gossa Sorda, Camarada Kalasnikov i Insershow:

No vull ser megalòman narcisista (2)

2008-10-29T17:32:00.000-07:00

Fa dies que no escric... No vull donar plaers artístics al notes del narrador. Algú que per escriure de ell mateix m’utilitza a mi. Un pobre desesperat que intenta trobar respostes. Ara busco respostes a la definició de megalòman narcisista que em va adjudicar aquell psicòleg de pamflet. Crec que el meu cas té relació amb el cas del comediant nord americà Andy Kaufam una persona que adquireix molts rols i personatges ficticis en tota una vida. Cadascú el coneix a la seva manera i el públic de la seva vida l’arriba a odiar, estimar i arriba a sentir llàstima per ell. Ho aconsegueix i aquest és el seu gran paper. La seva vida és la d’un actor que confonen amb un boig, un humorista, un masclista, un heroi, però sempre és un actor. Us recomano una pel•lícula basada amb la seva vida “Man on the moon”. Protagonitzada per Jim Carrey del director Milos Forman. Una brillant pel•lícula que podeu veure online aquí mateix:

(El servidor no et deixa veure el video sencer soluciona el rpoblema aqui o espera 120 minuts quan aquest t'ho digui: veient el video amb dues parts)

Escriuré més sovint si m’ho permeten les meves reflexions pictòriques amb les quals plasmo aquests dies de silenci. Un silenci que serveix per adonar-me de que potser sempre he tingut un nom, però ningú m’ha cridat mai.

Vull ser la hora que hem guanyat i malgastat aquest dissabte, I AVIAT VOLDRÉ SER UNA CASTANYA....

NARRANT: RESULTATS ENQUESTES! TRIA-LI UN NOM!

2008-10-21T11:50:00.000-07:00

Narrant: Perdó... Vaig dir que no apareixeria però no voldria que un simple bloc se’m escapés de les mans. M’han trucat varies amigues dient-me que era un fill de puta. No es creuen que la història sigui un invent diuen que sóc jo perquè també vaig al psicòleg... I qui no? Collons que estem al segle de la psicosis.
Ja tenim el resultat de les enquestes: El nostre personatges és un mascle de la Vegueria Penedès que té entre 20 i 25 anys. I ara direu que com jo.. però si s’assembla mi només és perquè et rallis al llegir aquest bloc i no vulguis tornar a entrar. A més jo no sóc bisexual (diria) i el protagonista sí. Ens assemblem amb el verd dels ulls i no sé si té un cosí collonut però jo sí. Gràcies pel comentari.

Per cert estic en deute amb gent que dona suport al bloc. Com la penedesfera o els confosos.

Utilitzeu la possibilitat d’escriure comentaris per PROPOSAR NOMS PEL NOSTRE PROTAGONISTA! Només cal que escriguis el nom que desitgis!

Una mica de música perquè sí:
Naraina... Com descriure Naraina... a sí... a la caràtula apareix una cita interessant:

“ Existen unas (historias) tomadas de la realidad y procesadas por la inspiración, mientras otras nacen de un instante de inspiración y se convierten en realidad al ser contadas. Y hay historias secretas que permanecen ocultas en las sombras de la memoria (...)”

Varen estar al forat del pany el 10 d’octubre. Més temes seus a www.naraina.org !

Pròxims concerts Forat del Pany: Guillamino, Oscar Briz, Pepet i Marieta! (consulta web)

Mare NO vull ser megalòman ! (1)

2008-10-15T16:14:00.000-07:00

MEGALOMANIA: f. [LC] [PS] [MD] Mania de grandeses, de fer grans coses.
Per entendre aquest bloc vaig explicar una frase cèlebre d’un psicòleg que s’anunciava als parabrises dels cotxes. El veig un cop al més i avui m’ha deixat anar que no estic aprenent res... Em va dir que no busqués el camí. I jo en comptes de deixar de buscar i centrar-me, he creat un bloc explicant la dèria. És llavors quan m’ha deixat anar:
-Fas les coses perquè te les reconeguin. Intentes “abarcar-ho”tot i no pots. Quan no ho pots controlar tot: és llavors quan et deprimeixes. Ets - espero que no t’ho prenguis malament- un megalòman narcisista.
MEGALÒMAN NARCISISTA!

Lo de narcisista ja m’ho havia dit una tieta psicodèlica en un casament que va acabar com el rosari de l’aurora. El seu home i jo vàrem representar una metàfora teatral en la qual jo era ell i ell era jo. Després de l’actuació mentre recollíem els aplaudiments va escopir al seu marit tot dient-li que era un narcisista. I va ser llavors quan girant-me a mi em va dir: “i tu també!”. Així que vaig arribar a casa li vaig preguntar a l’amic Google que cridés a tota mena de diccionaris on cercar la paraula:

1 m. [LC] [PS] Satisfacció de si mateix, complaença excessiva en les pròpies qualitats o obres.
2 m. [MD] [PS] Amor dirigit vers el propi jo o l’ideal del jo.

JO vaig pensar que JO no era així... JO mai he pensat amb mi mateix. JO sempre penso amb els del meu voltant...

Ara tinc por.. Perquè veig que penso amb els demés perquè aquests em reconeguin els fets.... Només utilitzo el “jo”.... Si no sóc portada del setmanari local no vaig a dormir tranquil. Me la pelo diàriament tot mirant-me al mirall. Enamoro a les amigues per enganxar-les del meu amor fingit i que admirin les meves poesies inexistents. Poesies copiades de pobres anònims del Internet global.

Avui no dormiré fins que el whisky em digui que tot el que ha dit el capullo sense bata blanca és mentida. Després intentaré corre’m sense pensar amb mi mateix i finalment dormiré. Quan sigui de dia el capullo del narrador d’aquest bloc escriurà que jo no existeixo i que sóc el seu invent.

Mare vull ser poeta (1)

2008-10-11T19:17:00.001-07:00

Desprès de l’última entrada no crec que m’acceptin al club dels poetes morts. Vaig comparar la poesia amb 10 minuts d’una pel•lícula. Una descripció bastant absurda per algú que encara no s’ha posat mai a la pell d’un poeta. Vull ser poeta, però no crec que això sigui una cosa que pugui decidir suposo que hauré d’agafar un bolígraf i provar si la poesia cau sola. Però abans de fer aquest exercici m’he anat escolaritzant una mica amb el tema de la poesia. I us vull oferir poetes i poesies que a mi em fan trontollar, un pot trontollar d’emoció o simplement pel fet de no entendre res. Les coses que no entenem ens agraden. És com una pel•lícula de David Lynch que et creus que es bona perquè ho diuen els entesos, però en realitat per tu no és res més que una historia sense sentit. Llavors es quan ets sents inferior intel•ligentment i et tires al cinema comercial. Et masturbes veient una pel•lícula del Brad Pitt i vas a dormir plàcidament tranquil.

Avera si em trieu sexe d’una vegada i a poder ser un lloc decent on viure. Perquè això no és vida. Voltar pel món intentant ser algú quan ni tant sols tens un nom. Només una mena de bloc antidepressiu on algú que ni tant sols sóc jo escriu les seves dèries passades sempre per la fregidora.

Res anem al que anàvem si es que anàvem a algun lloc. Us parlava de poesia aprofitant la kinzena poètica de Vilafranca:

El primer poeta del qual us vull parlar ha vingut a altres kinzenes. És un poeta poc conegut. Bàsicament perquè els coneguts per la majoria son morts. La poesia actual duu per nom reggaeton.

El poeta és Joan Vinuesa. El seu últim llibre és “Alè per a un drac” i el poema en si no té títol i diu així:

Jo era un que ha sigut fins ara.
Jo era aquell que ha escrit això.
Jo sóc com un que sé que sap
Que l’era i l’ara són un mateix
Del sóc i el fer,
On ja mai se sap si el jo
De l’ara era, és o què.
Jo era coses quan vaig ser
I sóc on era quan les eres
Eren somnis del seran.
Jo era i sóc i si les coses
Vénen, van o vindran
Haurien de valer tant
Com quan sent com són
Mai se sap fins quan

Durant unes setmanes tractarem el mateix poeta.

Mare no (vull ser casteller (3)), vull ser cinèfil (1):

2008-10-09T14:25:00.000-07:00

He anat a un assaig, sí, però no he començat amb els verds ni tant sols amb els xicots, tampoc amb els falcons. He assajat amb els pastorets i en el moment del ball m’ha tocat pujar a sobre i tinc un esquinç al peu. Així que ni provar-ho això dels castells. Caure és perillós.

Total estant esquinçat m’he passat la tarda mirant una pel•lícula una vegada rere l’altre i us la ofereixo per vosaltres. L’han eliminat de les pàgines de cinema online, però us regalo els 10 increïbles minuts amb els quals comença la pelicula. És com escoltar una poesia:

Queda inaugurada una secció setmanal sobre cinema amb les meves dèries de voler ser tot un cinèfil.

Comencem amb la pel•lícula

Eternal Sunshine of the Spotless Mind
Duració: 108 minuts
Director Michel Gondry
Guió Charlie Kaufman (Historia: Charlie Kaufman, Michel Gondry, Pierre Bismuth)
Música Jon Brion
Fotografia Ellen Kuras
Actors Jim Carrey, Kate Winslet, Kirsten Dunst, Mark Ruffalo, Elijah Wood, Tom Wilkinson, Thomas Jay Ryan, Gerry Robert Byrne, Jane Adams, David Cross, Ryan Whitney
Productora Focus Features
Web Oficial http://www.eternalsunshine.com/

Gènere i crítica: 2004: Oscar: Millor guió original / Comèdia. Drama. Amor, Desamor i per què no ciència ficció. / SINOPSIS: Joel queda bocabadat i espantat al saber que la seva novia Clementine l’ha eliminat a ell de la seva memòria. Una fantàstica pel•lícula amb la qual pots plorar i riure al mateix temps. T’obliga a reflexionar sobre aquell espai on guardem tot allò que és important per a nosaltres. La memòria una joguina per manipular l’esser humà. I si no t’acabo de convèncer escolta simplement la banda sonora i cauràs atrapat.

Mare vull ser casteller (especial concurs de castells 2008) (2- dimarts)

2008-10-07T08:52:00.000-07:00

Alçar-me damunt teu i aixecar el braç,
D’aquí a la Victòria un pas,
D’aquí al fracàs,
Una caiguda en un instant.

Abraçar-te,
Descansar el braç al teu clatell
Sentir el pes damunt meu,
Sentir el pes damunt teu,
Sentir el pes damunt seu,
Deixar de sentir dolor a la pell,
I passar a olorar flaire de victòria,
Celebrar-te i canviar la historia!

Escoltar:

Inadaptats “Canviarem la historia”

En fi, quan diumenge vaig arribar a plaça vaig mirar amunt i de sobte l’anxaneta va alçar el braç i l’eufòria va esclatar en els verds. Aquella eufòria significava quelcom molt gran. Els periodistes entrevistaven el cap de colla i a mi se’m va encomanar una alegria estranya. Estranya per què tot i haver vist castells mai havia sentit quelcom estrany. I és que la mirada d’aquell infant alçant en braç i arribant a on desitjava em feia pensar que jo també podria arribar on desitjava. A la pura coneixença del saber ser alguna cosa. Quan vaig arribar a casa vaig informar-me sobre el concurs de castells i els de la camisa verda no tant sols havien guanyat sinó que havien tornat a fer historia. Però per molt que volgués ser casteller no mi veia capaç. Pensava en quina deuria ser la recompensa d’aquella anxaneta. I veient el públic he sabut la resposta. Però per què no? Podria provar-ho...

Anglesos fans dels verds (concurs de castells 2008)

Continuarà...

1- Mare vull ser casteller (especial concurs de castells 2008) (1-dilluns)

2008-10-06T15:29:00.000-07:00

Això de tenir narrador propi m’omple d’esperança i ja començo a creure’m blocaire. Però la mare haurà d’esperar perquè ser blocaire no és cosa de dies sinó d’anys. Un bon blocaire no menja crispetes davant l’ordinador deixant greixos al teclat . O si? Tant se val.

Avui començo una llarga llista d’oficis i ocupacions perquè fins que no ho hagi provat tot no sabré mai que vull ser de gran. He començat a provar això de blocaire i omple, però no és remunerat, la mare diu que aquests els hauria de treure de la llista, però avui ha canviat de parer quan li he dit: “mare vull ser casteller”. Una llàgrima a lliscat del seu ull fins gairebé poder-se-la llepar. Què per què l’eufòria de ser casteller? Diumenge vaig anar al concurs de castells de Tarragona que es fa cada dos anys per Santa Tecla. I vaig començar a apreciar els castells no com a penedesenc ni tant sols com a català sinó com una manera d’entendre la vida. M’explicaré... No paro de donar voltes al món dels castells... Avui he començat un curs de fotografia de 6 hores setmanals. Una classe interessant, però el meu cap estava en un altre instant. Pensava en el precís moment en que l’anxaneta alça el braç i és proclamada la victòria.

Per si no us ho creieu:

Continuarà.........

Més coses

2008-10-03T08:38:00.001-07:00

Com a narrador d’aquest bloc em començo a acomiadar, a partir de dilluns només escriurà el protagonista fictici.

Què tenim? Tenim per oferir-vos una història d’històries. Tu podràs participar i explorar en tot el que faci el protagonista sense nom. Tu decideixes el seu nom.

Milers d’històries com si el mateix protagonista pogués tenir centenars de vides incloses tant sols en una igual de curta que la nostra. Aquest personatge segueix tants rumbs possibles per poder saber què vol ser de gran. És una pregunta que sempre es fa i que mai té resposta. O en té tantes que les ha de provar per verificar.

Diferents rumbs com aquell que es deixa portar fins demanar socors.

Per aquesta entrada trobem adient escoltar SOS de Macaco. Ell o ella necessita ajuda per saber quin és el seu camí adient en aquest món que t’obliga a marcar-te un sol camí.

Mare vull ser torero (1)

2008-10-01T16:52:00.000-07:00

Aquesta setmana simplement explicarem més coses sobre aquest peculiar projecte en un excés per frenar la meva creativitat que potser al final resulta ser nul•la i això dura quatre dies. O potser és l’adequada i dura + d’un hivern. Qui sap?

Escalfem Motors amb una cançó que té relació amb “mare vull ser”. Canviem el mama per un papa ens dediquem a torero i escoltem Albert Pla. Amb “Papa jo vull ser torero”.

.

Mare vull ser... (en proves)

2008-09-30T11:50:00.000-07:00

"Mare vull ser..."

Com llegir un llibre multimèdia i interactiu aquest bloc narra la histèria individual d’un protagonista que canvia d’idees cada setmana. Cada setmana canviarà o viurà una situació peculiar que el faci fixar amb quelcom. Un tipus de música, un llibre, una poesia. Després de la narració al llarg de la setmana s’afegirà quelcom per arrodonir la historia basada en fets reals però totalment fictícia, o no…